Fons documental

LA CRIANÇA I LA CURA: COMARES, SORTIU DE L’ARMARI!

Volem utilitzar la campanya de microfinançament de Babàlia per llançar un seguit de temes de reflexió-acció vinculats amb el dia a dia de Babàlia. Volem aprendre, debatre, i transformar la nostra quotidianitat a partir de les experiències compartides. T’hi apuntes?

http://www.goteo.org/project/babalia

 

LA CRIANÇA I LA CURA: COMARES, SORTIU DE L’ARMARI!

TEMASEMANA1criança

Després de la fase d’“estupor i tremolors” del començament de la criança, quan no saps res i tens un cos petit i estrany que depèn de tu per viure, quan no entens com funciona i estàs cansada i desorientada, després d’aquest moment t’adones que cuidar és dur, és obligatori i que mentre cries no pots fer altres coses que t’estàs perdent. La criança és una forma de cura que t’exclou d’allò social.

Cuidar és una relació amb l’altre. Hi ha qui cuida i qui no cuida i moltes persones tenen la seva primera relació amb la cura quan tenen una criatura. I els sobrevé el pànic. És per això que hi ha tants llibres sobre la maternitat, tants manuals que ens diuen com ho hem de fer. Però en realitat hi ha molta gent que sí que es dedica a cuidar i cuidar és una activitat que s’ha dut a terme des del principi dels temps.

Durant la vida hi ha etapes en què ets vulnerable, o entorns i espais que et fan vulnerable, que et discriminen i no permeten la teva autonomia. Penso en les criatures, els vells, les persones discriminades per la seva diversitat funcional, els malalts, els malalts mentals… La vulnerabilitat pot ser un estat transitori o permanent, i tots hi passem al llarg de la vida. Cuidar les vulnerables és una tasca reproductiva del cos social i és una responsabilitat col·lectiva. Totes hem de cuidar de totes.

És una tasca molt important però en canvi està oculta. I quan maternes la descobreixes. I veus que ningú et veu. Que ets sola a casa amb la criatura i estàs renunciant a la teva relació amb el món. Quan cries et cau a sobre el pes de totes les teves ancestres, les teves padrines, deia una amiga de Lleida. De cop ets conscient que aquesta tasca està completament engramada en el rol de gènere femení i que ha estat menystinguda i invisibilitzada al llarg de la història. I en el present, en un moment d’individualisme atroç i pisos separats sense pati de veïns, criar és més solitari que mai. Què passa quan la cadena de la cura es trenca? Qui cuida quan la dona s’incorpora al mercat laboral? Qui cuida les criatures i la gent gran?

Perquè per altra banda cuidar és revolucionari. És una experiència del cos a cos i ja sabem que “nadie sabe lo que puede un cuerpo”. Hem de treballar per posar la criança i la cura en el centre d’allò social, donar-li el valor que es mereix i repartir-la entre totes. Comaternar, crear xarxes de criança compartida és una manera de començar a sortir de l’armari, baixar a la plaça, recuperar la comunitat i omplir-la de veus fortes i no tan fortes. Reclamar la lentitud, la diversitat de llenguatges i capacitats, la vulnerabilitat, la proximitat, el joc… és fonamental per incloure tothom a l’espai social i poder-nos cuidar els uns als altres.

 

Enllaços indispensables:

El ADN de la vida: crianza, cuidados y maternidad

Curs que van fer a nociones comunes l’any passat. Hi ha tots els àudios penjats.

http://nocionescomunes.wordpress.com/2013/02/11/el-adn-de-la-vida-crianza-cuidados-y-
comunidad/

A la deriva por los circuitos de la precariedad

El llibre de Precarias a la Deriva, que van començar a parlar ja fa anys de la “crisis de los cuidados”

http://traficantes.net/libros/la-deriva-0

¿Dónde está mi tribu?

http://dondeestamitribu.blogspot.com.es/

Blog i llibre de Carolina del Olmo que analitza el discurs d’època sobre la maternitat i la criança i parla de la necessitat d’una tribu per criar.

Web del Foro de Vida Independiente y Divertad

Organització que defensa els drets de les persones discriminades per raó de la seva diversitat funcional i que planteja una altra visió de la relació de cura

http://www.forovidaindependiente.org/

 

 

 

 

Anuncios

2 pensamientos en “LA CRIANÇA I LA CURA: COMARES, SORTIU DE L’ARMARI!

  1. Cuando estás buscando un hijo, o cuando estás embarazada te llegan muchas voces; “tu vida cambiará”, “es que ya no puedes hacer nada más como pareja”. Te van llegando mensajes que no entiendes hasta que te pones. En el fondo muchos negativos, demasiado, y no lo es tanto. Es duro, es difícil, y a veces parece casi imposible -sobretodo si no tienes apoyo familiar- pero es cierto, un cuerpo puede lo que no está escrito, y millones de momentos serían infinitamente más fácil en comunidad, pudiendo pedir ayuda a una vecina, bajando al parque a compartir, pero es tán difícil. En una sociedad en la que además a veces te sientes como si por ser madre y tener un bebé “molestaras”, porque tienes que oir cosas como “tu has decidio parir, tu te ocupas”, que pasees con el bebé y la gente comente qué “vaya sitio para venir con un cochecito con lo que estorba a los demás”, o que deberían hacer transportes públicos sin bebés que son una molestia al resto de gente…

    Y así vamos, cada vez peor, aviones sin niños, hoteles sin niños, espacios en los que te garantizan que no habrán bebés, echando a madres de tiendas o de espacios por amamantar en público. Las madres parecemos una molestia más que un sector al que apoyar y ayudar.

    Salgamos del armario. Reivindiquemos nuestro espacio, gritemos que necesitamos ayuda y no podemos hacerlo sola. Coomaternemos.

  2. Pingback: Reproducción, Crianza y Salud: El parto respetado | Grup de Comaternitat i Criança Compartida

¿Y tú? ¿Qué opinas?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s